Practicar esport comporta molts beneficis per a la nostra salut. És important que els coneguem, però també és important conèixer els riscos que es deriven de tal activitat. I els principals riscos són les lesions.
FACTORS INTRÍNSECS I EXTRÍNSECS
Per començar anomenarem els factors més influents en l'aparició de lesions a causa de la pràctica esportiva:
Ara que ja sabem què pot influir a l'hora de lesionar-nos, explicarem les mesures per evitar-les: un bon escalfament, exercicis de flexibilitat, treball de força, treball postural i d'equilibri muscular i treball propioceptiu.
ESCALFAMENT
Una de les formes més eficaces és fer un bon escalfament previ. Aquest ha de ser metodològic i ha de contenir: la mobilitat articular, la cursa progressiva, els estiraments i l'entrenament propioceptiu. Amb això proporcionem una garantia preventiva important.
Aquí teniu un exemple de programa d'escalfament:
EXERCICIS DE FLEXIBILITAT
La manca d'extensibilitat muscular, o l'elevat to de la musculatura, són un element afavoridor de les lesions esportives, especialment les lesions musculars. Per preservar els esportistes de possibles lesions musculars per sobreestirament, cal aconseguir un bon nivell de flexibilitat residual, per tenir un rang articular i muscular de reserva, per si algun gest inesperat o no habitual fos superior als gestos de la flexibilitat o mobilitat de treball. Igualment, la realització d'estiraments com a contingut de l'escalfament pot prevenir de possibles lesions musculars per sobreestirament, encara que hi ha opinions oposades, potser a causa de la tipologia de tècniques d'estirament emprades (estirament estàtic, facilitació neuromuscular propioceptiva, rebots, etc .) o la realització d'aquestes en condicions (sense / amb augment previ de la temperatura muscular). L'ús combinat d'estiraments estàtics repetits superiors a 15 s, juntament amb estiraments de les diverses modalitats de facilitació neuromuscular propioceptiva, semblen ser les propostes més eficaces en un nivell preventiu.
TREBALL DE FORÇA
El grau de força de la musculatura, juntament amb les propietats funcionals del múscul durant l'exercici (valors específics en règim de contracció concèntrica, excèntrica, fatigabilitat, etc.), i la seva funció fixadora a les articulacions de càrrega com el genoll o el turmell , són factors determinants de protecció en les lesions esportives. En la construcció muscular de l'esportista cal assegurar, primerament, un bon balanç entre diferents grups musculars, de manera que han de respectar els principis d'equilibri: dreta-esquerra, dalt-baix, davant-darrere, agonista-antagonista. Seguidament, han de plantejar desenvolupaments específics de les manifestacions de força pròpies de cada modalitat esportiva.
TREBALL POSTURAL I D'EQUILIBRI MUSCULAR
Els desequilibris de to muscular, grau d'escurçament i força originats per la dinàmica de l'estàtica postural han de ser un factor de regulació gairebé diària i permanent en els programes preventius. Quant a l'equilibri muscular, es pot oferir com a pauta general tractar de manera diferent a músculs tònics (que tenen tendència a escurçar-i que han d'estirar) i músculs fàsics (amb tendència a elongar i afeblir, pel que han de tonificar, i pel seu predomini de fibres lentes, preferentment en isometria, com correspon a la seva funció fixadora).
TREBALL PROPIOCEPTIU
Una articulació normal depèn del correcte funcionament del control neuromuscular per evitar lesions, ja que així es permet la regulació dinàmica de les càrregues que s'apliquen sobre ella. Diversos autors han remarcat el paper de la propiocepció en la prevenció i el tractament de les lesions esportives. Després de lesions articulars, se solen afectar mecanismes mecanoreceptors que inhibeixen l'estabilització reflexa neuromuscular normal de l'articulació, la qual cosa contribueix a reproduir les lesions, així com el deteriorament progressiu de l' articulació. Els treballs per a un millor control neuromotor del moviment s'han mostrat eficaços, especialment davant lesions de caràcter articular.
