Mesures preventives en la pràctica d'esport

Practicar esport comporta molts beneficis per a la nostra salut. És important que els coneguem, però també és important conèixer els riscos que es deriven de tal activitat. I els principals riscos són les lesions.


FACTORS INTRÍNSECS I EXTRÍNSECS

Per començar anomenarem els factors més influents en l'aparició de lesions a causa de la pràctica esportiva:


Ara que ja sabem què pot influir a l'hora de lesionar-nos, explicarem les mesures per evitar-les: un bon escalfament, exercicis de flexibilitat, treball de força, treball postural i d'equilibri muscular i treball propioceptiu.


ESCALFAMENT

Una de les formes més eficaces és fer un bon escalfament previ. Aquest ha de ser metodològic i ha de contenir: la mobilitat articular, la cursa progressiva, els estiraments i l'entrenament propioceptiu. Amb això proporcionem una garantia preventiva important.
Aquí teniu un exemple de programa d'escalfament:



EXERCICIS DE FLEXIBILITAT

La manca d'extensibilitat muscular, o l'elevat to de la musculatura, són un element afavoridor de les lesions esportives, especialment les lesions musculars. Per preservar els esportistes de possibles lesions musculars per sobreestirament, cal aconseguir un bon nivell de flexibilitat residual, per tenir un rang articular i muscular de reserva, per si algun gest inesperat o no habitual fos superior als gestos de la flexibilitat o mobilitat de treball. Igualment, la realització d'estiraments com a contingut de l'escalfament pot prevenir de possibles lesions musculars per sobreestirament, encara que hi ha opinions oposades, potser a causa de la tipologia de tècniques d'estirament emprades (estirament estàtic, facilitació neuromuscular propioceptiva, rebots, etc .) o la realització d'aquestes en condicions (sense / amb augment previ de la temperatura muscular). L'ús combinat d'estiraments estàtics repetits superiors a 15 s, juntament amb estiraments de les diverses modalitats de facilitació neuromuscular propioceptiva, semblen ser les propostes més eficaces en un nivell preventiu.


TREBALL DE FORÇA

El grau de força de la musculatura, juntament amb les propietats funcionals del múscul durant l'exercici (valors específics en règim de contracció concèntrica, excèntrica, fatigabilitat, etc.), i la seva funció fixadora a les articulacions de càrrega com el genoll o el turmell , són factors determinants de protecció en les lesions esportives. En la construcció muscular de l'esportista cal assegurar, primerament, un bon balanç entre diferents grups musculars, de manera que han de respectar els principis d'equilibri: dreta-esquerra, dalt-baix, davant-darrere, agonista-antagonista. Seguidament, han de plantejar desenvolupaments específics de les manifestacions de força pròpies de cada modalitat esportiva.



TREBALL POSTURAL I D'EQUILIBRI MUSCULAR

Els desequilibris de to muscular, grau d'escurçament i força originats per la dinàmica de l'estàtica postural han de ser un factor de regulació gairebé diària i permanent en els programes preventius. Quant a l'equilibri muscular, es pot oferir com a pauta general tractar de manera diferent a músculs tònics (que tenen tendència a escurçar-i que han d'estirar) i músculs fàsics (amb tendència a elongar i afeblir, pel que han de tonificar, i pel seu predomini de fibres lentes, preferentment en isometria, com correspon a la seva funció fixadora).





TREBALL PROPIOCEPTIU

Una articulació normal depèn del correcte funcionament del control neuromuscular per evitar lesions, ja que així es permet la regulació dinàmica de les càrregues que s'apliquen sobre ella. Diversos autors han remarcat el paper de la propiocepció en la prevenció i el tractament de les lesions esportives. Després de lesions articulars, se solen afectar mecanismes mecanoreceptors que inhibeixen l'estabilització reflexa neuromuscular normal de l'articulació, la qual cosa contribueix a reproduir les lesions, així com el deteriorament progressiu de l' articulació. Els treballs per a un millor control neuromotor del moviment s'han mostrat eficaços, especialment davant lesions de caràcter articular.



Dieta per evitar la hipertensió

Dieta per evitar la hipertensió



NORMES GENERALS• Diversos factors poden provocar i afavorir un augment en la tensió arterial, per això és imprescindible conèixer-los i evitar-los. Els principals són:• Obesitat.• Consum abusiu d'alcohol.• Dietes pobres en calci i magnesi.• Consum abusiu de greixos saturats.• Ingesta de cafeïna.• Dietes amb alt contingut en sal.• Dietes pobres en sodi.• Tabac i estrès.CONSELLS• A l'hora d'amanir amanides o un altre tipus de plats, substituir la sal per espècies, llimona o vinagre.• No oblidar que alguns aliments contenen de forma natural sodi (sal), per tant hem d'evitar afegir més a l'hora de cuinar.• Augmentar els aliments rics en potassi com, julivert, carxofes, espinacs, bolets, patates, coliflor, alvocat, plàtan, albercoc i porros.• No beure més de 2 litres d'aigua al dia.• La cafeïna i teïna són elements que eleven la pressió arterial (hipertensógenos) i per tant hem d'evitar consumir no només cafè i te sinó begudes com la coca-cola i similars que tenen un alt contingut en cafeïna.ESMORZAR• Suc de fruites• Pa integral sense sal i formatge desnatat sense sal amb codony.• Infusió o cafè descafeïnat
-------------------------------------------------- ------------------------------Menú 1Dinar:• Gaspatxo o amanida amb tomàquets i cogombres• Truita de verdures• Iogurt desnatatSopar:• Peix amb verdures al vapor• Formatge fresc sense sal amb fruits secs: ametlles, pinyons i melMenú 2Dinar:• Puré de porros i carbassó• Llegum amb pebrots i peix• Iogurt desnatatSopar:• Bullit de verdures amb patates• Gall dindi o pollastre a la planxa• Fruits secsMenú 3Dinar:• Amanida amb fruites i pasta• Peix blau• Formatge fresc sense salSopar:• Puré de verdures• Ou amb patates• Fruita seca dolça: prunes panses, dàtils ...Menú 4Dinar:• Arròs amb bolets• Carn de conill guisat amb ceba• CítricsSopar:• Amanida de tomàquet amb blat de moro i formatge fresc sense sal• Gambes a la planxa• Fruita rostida o en compotaMenú 5Dinar:• Puré de llegums• Peix amb albergínies i ceba• Iogurt desnatatSopar:• Sopa de pa amb herbes aromàtiques i ou• Formatge fresc sense sal i dàtilsMenú 6Dinar:• Amanida variada• Sèpia amb alls o porros i pèsols• PlàtanSopar:• Sopa de pasta i verdures• Peix a la planxa• Iogurt desnatatMenú 7Dinar:• Liquat de sucs naturals• Guisat de carn magra amb patates• Cítrics o fruites tropicalsSopar:• Amanida d'arròs i pollastre o peix• Iogurt amb fruits secs i melS'ha de suprimir la sal per cuinar i substituir-la per llimona. És molt aconsellable també cuinar amb herbes aromàtiques i experimentar les que més agradables resulten en cada plat: julivert, orenga, farigola, sàlvia, fonoll, estragó, etc, a més dels dos condiments bàsics: el pebre i l'all.

Dieta per evitar el colesterol

Dieta per evitar el colesterol



NORMES GENERALSNomés el greix que ingerim d'origen animal té colesterol en nivells variables, però són les vísceres juntament amb l'ou els aliments que més contingut tenen. Alguns dolços o pastisseria industrial, s'elaboren amb greix animal, pel que és important fixar-se en la etiquetes d'aquests productes per comprovar els ingredients que contenen.CONSELLS• Augmentar el consum de verdures i hortalisses.• Utilitzar oli d'oliva per cuinar i amanir.• Augmentar el consum de llegums.• Utilitzar habitualment cereals integrals.• Consumir diàriament aliments crus.• Augmentar al màxim el consum de peix i moderar el de les carns.• Consumir tranquil · lament 3 o 4 ous setmanals.• Introduir els fruits secs a la dieta habitual.ESMORZAR• Llet enriquida en àcids grassos omega-3 o beguda de soja• Pa integral amb tomàquet i oli• Pa integral amb codony.-------------------------------------------------- ------------------------------Menú 1Dinar:• Amanida variada• Llegum amb bacallà• Iogurt desnatatSopar:• Verdures saltejades amb ametlles• Truita de ceba• Fruita tropicalMenú 2Dinar:• Suc de vegetals• Peus de porc amb verdures, bolets i arròs• Fruits secsSopar:• Puré de llegums i verdures• Peix blanc• Iogurt desnatatMenú 3Dinar:• Amanida amb pasta integral i blat de moro• Peix blau: tonyina o salmó amb ceba• CítricsSopar:• Crema de verdures• Peix amb patates• Formatge fresc desnatatMenú 4Dinar:• Verdures rostides oa la planxa• Llegum amb cloïsses• Iogurt desnatatSopar:• Sopa o amanida amb pasta• Peix al vapor• Fruita tropicalMenú 5Dinar:• Amanida o suc de pastanagues• Arròs integral amb verdures i conill• Fruits secsSopar:• Amanida amb llenties, faves o pèsols• Peix a la planxa• Iogurt desnatatMenú 6Dinar:• Bolets saltats amb all i julivert• Peix blau a la planxa o al forn• Macedònia de fruites naturalsSopar:• Cigrons amb bledes o espinacs i ou dur• Iogurt amb nousMenú 7Dinar:• Amanida de tomàquet i formatge fresc desnatat• Pasta amb calamars• CítricsSopar:• Amanida amb patates i tonyina, verat o sardines en oli• Iogurt amb fruits secs i melLa millor dieta per evitar l'excés de colesterol és la que es basa principalment en potenciar el consum de peix, llegums, cereals integrals, fruits secs i verdures o fruites riques en fibra. El toc definitiu està en cuinar i amanir sempre amb oli d'oliva. Es pot consumir cafè, te o infusions.

Equilibri nutritiu



Els nutrients  (substancies que requereix l’esser humà per nodrir-se), per nutrir-se be cal oferir al nostre cos tots els aliments que necessita. Els nutrients, els utilitza el nostre cos per obtenir l’energia necessària, per mantenir l’activitat, poder construir o renovar les seves estructures i regular el funcionament del metabolisme.
Podem diferenciar, segons la funció:


Nutrients ENERGÈTICS  i PLÀSTICS: Glúcids, Lípids i Proteïnes
Nutrients REGULADORS de processos vitals: Vitamines, Aigua, Minerals i electròlits

NUTRIENTS ENERGÈTICS I PLÀSTICS
Són elements susceptibles de patir combustió dins la cèl·lula i que per tant, propicien energia al organisme. La dosi d’aquest nutrients, ha de respondre al consum energètic del individu sense excessos ni carències.
GLÚCIDS - L’aport per part de la alimentació ha de cobrir entre un 55-60% del requeriment energètic total.  La seva funció bàsica serà la d’aportar energia i per tant, ha de constituir la base de l’alimentació Cal remarcar diferencies entre glúcids complexos que tenen una combustió lenta i glúcids senzills que són cremats amb molta rapidesa i l’aprofitament al llarg del dia és menor. Per aquest fet s’aconsella que la proporció de glúcids complexes sigui unes 10 vegades més alta que la del senzills. Entre els glúcids complexos cal destacar la cel·lulosa que juntament amb altre substancies vegetals constitueix la fibra vegetal ,  la impossibilitat de digerir-la, fa que no tingui importància des de el punt de vista nutritiu, però la seva presencia en la dieta és fonamental en la regulació del transit intestinal.
La funció primordial : proporcionar energia al organisme, també te una petita funció plàstica. Pràcticament tots els aliments contenen una proporció més gran o més petita de glúcids a excepció dels purament grassos.
Segons el contingut de glúcids diferenciem:
                   Contingut alt                 Contingut normal         No contenen
                   Cereals                          verdures                        olis
                   Llegums                        hortalisses                     llards
                   Fruits                             llet                                
                   Sucres                           ous                               
                    Pastisseria                    peix i carn
 
LIPIDS – La quantitat de Kcal/dia aportades pels aliments rics en lípids ha de cobrir entre un 30-35% del requeriment energètic total, depenent si s’utilitza com a greix d’addició l’oli d’oliva.
La seves funcions seran: complementar el subministrament energètic dels glúcids, alhora que és garanteixi una ingestió adequada d’àcids grassos essencials (ntesis de prostaglandines malaltia coronaria-) , una correcta assimilació de les vitamines liposolubles i alguns d’ells s’utilitzen per formar estructures pròpies del cos.
Pràcticament tots els aliments contenen una proporció més gran o més petita de lípids
                        Contingut molt alt        Contingut alt                 Contingut mínim
                        Olis comestibles           Carns                             Fruita
                        Margarines                   Aus i ous                        Verdures
                        Greixos animals            Peix blau                       Hortalisses
                                                              Llet i derivats               
                                                              Fruites seques.


PROTEÏNES – La quantitat de Kcal/dia aportades pels aliments rics en proteïnes corresponen a un 12-15% del requeriment energètic total.
La principal funció de les proteïnes és cobrir el requeriment plàstic indispensable per tal que l’organisme  pugui sintetitzar les seves pròpies proteïnes. Cal remarcar que també una petita part de les proteïnes ingerides, es transforma de manera efectiva en energia.
Funcions: Plàstica i estructural, caràcter immunitari (antígens –anticossos),Bio regulació ( enzims-hormones) i proporcionar energia.
Pràcticament tots els aliments contenen proteïnes a excepció dels purament grassos
                                               Rics proteïnes                         Continguts nims
                                               Carns                                      Fruites
                                               Peix                                         Verdures
                                               Ous                                         Hortalisses
                                               Llegums- Cereals                   Pastisseria
                                               Llet i derivats
                                               Fruita seca     





NUTRIENTS   REGULADORS.
Les recomanacions no poden anar relacionades amb els requeriments energètics totals, ja que aquests nutrients no són cremats en el organisme i per tant, no tenen equivalència energètica. L’aportació d’aquests nutrients ha de cobrir els requeriments orgànics, que poden variar, segons diverses característiques individuals, com ara l’edat, el sexe, o l’eventual existència d’un embaràs.
Vitamines– La seva funció reguladora, afavoreix, que l’organisme transformi i aprofiti els altres nutrients que són incorporats amb l’alimentació. La obtenció de les vitamines, és mitjançant l’alimentació, ja que totes elles estan contingudes en uns o altres aliments, ja sigui en estat pur o en forma de precursor

                                      Vitamina K                    bacteris flora intestinal
                                      Vitamina D                    raigs ultraviolada solars
                                      Vitamina A                    carotens

Minerals – Resulten indispensables per l’organisme, bé perquè formen part de les pròpies estructures o bé perquè són necessaris per tal de regular certs processos metabòlics. La seva aportació a d’esser regular, encara que les quantitats que l’organisme necessita són , llevat de circumstàncies particulars, molt reduïdes, quedant garantides mitjançant una alimentació variada.

Mineral
Funció
Aliment
Calci  Ca
Teixit ossi
Làctics
Fòsfor   P
Teixit ossi
A. rics en proteïna
Ferro   Fe
Hemoglobina
Fetge, carn
Magnesi  Mg
Impuls nerviós
Enzims intracel·lulars
Vegetals de fulla verda
Fluor   F
Evitar pèrdua òssia
Peixos marins
Iode     I
Hormones tiroïdals
Animals marins

A part del anomenats, l’organisme disposa d’altres minerals com ara : Zn, Co, Se, Cu, Cr, Mn, Mb,  que llurs requeriments són mínims i queden coberts sempre que es faci una alimentació suficient.

Aigua –És el component més important de l’organisme, per bé que la seva proporció varia segons l’edat. L’aigua no és un nutrient ni energètic, ni plàstic. No obstant s’inclou dins dels nutrient perquè és el medi en el qual es produeixen tots els fenòmens bioquímics orgànics tant intracel·lulars, com extracel·lulars .
La funció principal de l’aigua és la seva participació com a vehicle dels diferents substancies que s’incorporen a l’organisme.
Es un excel·lent regulador de la temperatura corporal.

Electròlits – Són els elements químics susceptibles d’esser afectats per l’acció del corrent elèctric, ja que tenen la propietat de perdre o guanyar un electró, al esser sotmesos a l’influencia d’un camp elèctric, Els més importants són:


Electròlit
Funció
Aliment
Sodi   Na
Catió extracel·lular
Retenir aigua
Mantenir pressió sanguínia
Sal comú
Begudes carbonatades
Potassi  K
Catió intracel·lular
Mantenir pressió líquid intracel·lular
Equilibri Àcid-Base
Fruites Verdures Carn, Peix, Llegums
Clor     Cl
Anió extracel·lular
Les mateixes que el sodi
Sal comú