Tabaquisme

El Tabaquisme està considerat com una malaltia física per totes les conseqüències que es deriven sobre el nostre cos i mental per la dependència que crea la seva substància respecte el nostre cos. Respecte les conseqüències físiques que provoca podem destacar l’enfisema pulmonar: es tracta d’un augment del tamany dels alveols pulmonars, de forma permanent. Aquesta augment provocarà una obstrucció d’aquests alveols i la funció respiratòria per la que el diòxid de carboni es transforma en oxigen es veurà dificultada. Per tant, la sang no odrà ser igualment oxigenada i esdenvindrà contaminada, amb totes les repercussions que això comporta. Aquesta malaltia és de carácter crònic. El tabac té molt a veure amb aquesta malaltia, doncs redueix la capacitat pulmonar de captar oxigen per l’agressió que provoca als alveols. També podem parlar de cardiopaties: Els fumadors veuen accelerada la seva frequëncia cardíaca, la seva pressió arterial. Hi ha molt més risc d’hipertensió i d’obstrucció de les arteries, que provocaran accidents cardio i cerebrovasculars. El tabaquisme té un paper molt important en el desenvolupament de diferents càncers, doncs gran quantitat de productes químics que porta el tabac s’associen directament amb càncers. Són freqüents els càncers de boca, laringe, peraquest hàbit especialment s’identifica amb el cáncer de pulmó. Un fumador multiplica per 20 les possiblitats de desenvolupar un cáncer de pulmó. La següent imatge compara un pulmó sa al d’un pulmó contaminat pel tabac. No obstant, convé no oblidar altres càncers també molt relacionats amb aquest hàbit, com el de bufeta, coll d’úter, pàncrees o ronyó, entre altres.

També cal tenir en compte l’afectació del fetus quan la mare és fumadora. El fetus tindrà més possiblitats d’obtenir resultats adversos al naixement, com pes insuficient, augment del risc de mortalitat infantil o diferents transtorns en la salut infantil. Els fumadors també patiran una prematura pèrdua de l’oïda, degut a la formació de plaques en les parets dels vasos sanguínis, i a la reducció de l’irrigació sanguínia de l’oïda interna. La possiblitat de patir una infecció a l’oïda es multiplica per 3 al ser fumador. De la mateixa forma, el cristal•li es veurà afectat per l’irritació directa dels ulls i per les substàncies alliberades a la sang. Aquest tindrà més tendeència a fer-se opac i causar pèrdua de visió, o el que s’anomena catarates. El fumador té un 40% més de possiblitats de patir catarates. Les arrugues són una altra conseqüència d’aquest hàbit. El tabac provoca l’envelliment prematur pel desgast que pateixen les proteïnes que donen elasticitat. També es produirà una deshidratació de la pell, contribuint a l’aparició de mes arrugues, per exemple al voltant dels ulls. Aquestes són només algunes de les moltes conseqüències que el tabac provoca amb el temps. Però també hi han altres conseqüències del tabac que no es fan esperar i que la seva manifestació és immediata. L’augment de la freqüència cardíaca, de la pressió arterial i la disminució del tamany de les arteries són conseqüències de les que hem parlat anteriorment però les quals també es produeixen en el mateix moment que fumem. És a dir, no són conseqüències a llarg termini. Com també hem comentat, al fumar la sang no rebrà tot l’oxigen que ha de rebre, el que ens provocarà una major sensació de cansament al mínim esforç, així com una sensació d’ofeg al realitzar exercicis físics. També cal tenir en compte el color que adquereixen les nostres dents al fumar, l’alè que deprenem després d’una cigarreta, l’engroguiment dels dits conseqüència de sostenir la cigarreta, la tos típica dels fumadors, l’irritació de la gola i l’augment del nerviosisme i la dificultat de concentració, tot i que molts fumadors tenen la sensació de calmar-se al fumar. L’efecte real és el contrari. Hi han motius més que sobrants per adoptar una actitud crítica respecte el tabac, valorant quins aspectes positius ens aporta i adonant-nos que els negatius són els que prevalen. No obstant molts fumadors encara que sent sabedors de totes aquestes conseqüències no són capaços d’abandonar l’hàbit. Pot haver arribat el moment de posar-nos ens mans de professionals, acudir al nostre centre d’atenció primària per sol•licitar més informació, un asessorament o inclús un tractament per aquest hàbit mortal.